dilluns, 30 de novembre del 2009

Terrateig

El passat 8 de novembre estiguérem a Terrateig per a participar amb una dansaeta en la festa del "Joanet", que celebra la vinguda i predicació a Terrateig d'un dels nostres sants més coneguts: Vicent Ferrer. (fotos de pedro i tere)

diumenge, 8 de novembre del 2009

A Santa Maria de Palautordera


L’art: sentiments contradictoris
Sent incertesa, intranquil•litat, fins i tot una lleugera por. Queda poc per mostrar tot allò que durant molts dies hem estat preparant. Quaranta-huit hores per dur al màxim les nostres capacitats artístiques.
Vint-i-u d’agost de dos mil nou. Per tot arreu fullets amb el nostre nom d’identificació i el paper que anem a jugar en aquesta aventura: Cercavila amb el Grup de Danses Segreny, del País Valencià; Espectacle musical amb el Grup de Danses Segreny, del País Valencià. Del País Valencià venim, en efecte. D’Albalat de la Ribera, un poble de vora quatre mil habitants situat a la comarca de la Ribera Baixa. Palauencs i palauenques, comencem amb bon peu! Llengua, cultura i voluntat de fer país ens uneixen.
El primer contacte amb el poble de Santa Maria de Palautordera ha estat fabulós. Un poble que, pel que sembla ha crescut considerablement als últims anys. Un racó de Barcelona tranquil, de gent amable i preocupada perquè la natura tinga un gran protagonisme a l’entorn, donant-li així un aire afrancesat.
Les cadires ja estan a punt. L’auditori, val a dir que és perfecte per a la posada en escena. És de grans dimensions i està situat al Parc del Reguissol, formant així un entorn bell i acollidor. Són les 22h i per fi ha arribat el moment temut i esperat al mateix temps. Sonen les dolçaines i els tabalets. A continuació, la rondalla, els cantants i els balladors, formant un conjunt harmònic. Als primers minuts d’actuació es respira certa por escènica. Nervis intrínsecs al fet de tenir un públic per tu que està a l’expectativa. Però, aquests, a mesura que passa el temps van afeblint-se. És curiós com l’art pot produir tal conjunt de sentiments contradictoris. És apassionant de quina manera es pot arribar a establir la complicitat amb els espectadors i com es pot passar de la tensió a la tranquil•litat. Doncs tot açò forma part d’aquesta aventura de què en parlava abans.
Sent alegria, orgull, capacitat, satisfacció… i, eixa por de fa dos dies s’ha esvaït completament. Aquesta experiència ha estat genial. Una gran acollida per part del poble. En definitiva, un plaer haver participat al XIII Cicle de Música Catalana.

Raquel Lausuch, presidenta del Grup de Danses Segreny